Mostrando 4205 resultados

Llicència concedida per l'Ajuntament constitucional de Barcelona a Antoni Xuriguer, tinent d'alcalde, perquè obri una porta en una casa que té a la Rambla, a tocar del teatre de l'Hospital.

Correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb Marià Puiguriguer, que s'ha reincorporat com a inspector de la casa teatre de l'Hospital.

Còpia de clàusula del contracte de Josep Valero [companyia de vers espanyol].

Documentació sobre la petició de rescissió del contracte de la senyora Cattinari, “prima donna“ del teatre de l'Hospital.

Documentació sobre el titular de l'empresa del teatre de l'Hospital i les finques que té hipotecades.

Avís de la Batllia general del Reial patrimoni a Catalunya a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, sobre el proper pagament del cens de 300 rals que aquest fa per l'establiment d'un terreny de la Rambla.

Documentació sobre una sol·licitud del govern superior polític de la província a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu perquè justifiqui els ingressos que obté de l'arrendament del Teatre de la Santa Creu. Inclou certificacions de Jaume Salvador Macià, comptador de l'Hospital.

Avís de la batllia general del Reial Patrimoni a Catalunya a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, sobre el proper pagament del cens de 300 rals que aquest fa per l'establiment d'un terreny de la Rambla.

Correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb el governador de la província, sobre Carles Grassi, músic del Teatre de la Santa Creu.

Correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb els adjunts del capítol de la seu i l'Ajuntament de Barcelona per tractar afers relacionats amb el teatre de l'Hospital.

Correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, sobre sol·licitud d'una llotja al Teatre de la Santa Creu.

Carta de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu a Marià Puiguriguer, sobre inventari dels decorats del Teatre principal.

Correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb l'arrendador del Cafè de les Delícies, contigu al Teatre principal, sobre les portes de comunicació entre els dos locals.

Correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb el Casino barcelonès, l'empresa del Teatre principal i el governador provincial, sobre diverses obres de reparació: sostres; decorats per a l'òpera Norma [V. Bellini]; rellotge del teatre.

Documentació sobre la venda de vestuari i altres efectes de l'empresa Gaspar i altres que l'Hospital de la Santa Creu té al Teatre principal. Conté: sessions de l'administració de l'Hospital; condicions de la subhasta.

Correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb el Casino barcelonès i l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet, sobre un moviment detectat al terra del gran saló circular del Casino.

Correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb els arquitectes Francesc Daniel Molina i Josep Mas i Vila i hereus d'aquest, sobre reclamació de plànols de les obres que van dirigir al Teatre principal i la casa contigua ocupada pel Casino barcelonès.

Correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet, sobre el terra del saló de descans del Teatre principal.

Documentació sobre una sol·licitud de dues plomes d'aigua per al Teatre principal, el Cafè [de les Delícies] i el Casino contigus, feta per l'administració de l'Hospital de la Santa Creu a l'Ajuntament de Barcelona.

Acta de sessió de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, sobre obres al saló circular del Casino barcelonès.

Cartes de Cristòfol Casañes i Batlle, del comerç de Barcelona, a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, per les quals sol·licita i agraeix amb un donatiu el permís per unir dues llotges del Teatre principal.

Luis de Olona, arrendatari del Teatre de Santa Creu, dóna permís a [l'escenògraf Fèlix] Cagé per pintar de dia al taller d'aquell un decorat per al teatre de Palma.

Documentació sobre una sol·licitud feta per Pere J. Garriga i Felip Baldiri per retirar l'envà que separa dues llotges del Teatre principal.

Cartes de Ferran d'Ossó, secretari de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, a Luis de Olona, arrendatari del Teatre principal, sobre el risc d'incendi que suposa el llum de gas que s'ha instal·lat sense permís en un espai per als actors del Teatre.

Documentació (actes de sessions, correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu i pressupost) sobre un projecte de reforma de la il·luminació i les canonades del Teatre principal, presentat per l'arrendatari Luis de Olona.

Documentació (acta de sessió i correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu) sobre la sol·licitud presentada per Luis de Olona, empresari del Teatre principal, per col·locar dues butaques al costat de l'orquestra i incomunicar aquesta del públic.

Sol·licituds de Manuel Marcelo y Castro a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu perquè se li permeti fer un plànol de l'interior del Teatre principal de Santa Creu.

Documentació (actes de sessions, informes i correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu) sobre obres de restauració o reforma de l'interior del Teatre principal i renovació del contracte d'arrendament de Luis de Olona. Inclou: informe sobre el mal estat del teatre, algunes causes i proposta de reforma (Barcelona,1865, abril); sol·licitud d'Olona per reutilizar un decorat de La Traviata i balls de màscares del teatre per a la representació de les òperes Semíramis [G. Rossini], Macbeth [G. Verdi] i Norma [V. Bellini] (ibíd., 1866, febrer 12).
“La restauración del Teatro principal, cuya necesidad viene dejándose sentir de algunos años a esta parte, ha llegado a ser hoy día imprescindible, si se quiere salvarle de la muertre que el desdén del público le prepara [...]“ (doc. 8).

Carta de Joaquim Massellas, cap de maquinària del Teatre principal, a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, per la qual sol·licita permís per pintar uns ròtuls en un teló del teatre.

Sol·licitud de Josep Cassany i Farrés, estudiant de medicina de Barcelona, per ocupar una plaça de practicant de l'Hospital de la Santa Creu (inclou certificats de naixement i bona conducta).

Correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb l'empresa del Teatre principal i el governador de Barcelona, per la qual adverteix l'empresari contra la immoralitat d'algunes obres que es representen al teatre, fins i tot durant la Setmana santa.
Hi ha hagut queixes pel ball “llamado can-can en marzo de 1866, por una compañía especial francesa, y las representaciones de El club de las Magdalenas [S. M. Granés] y el Pascual Bailón [G. Cereceda i R. Puente] en el presente año“ (Barcelona, 1869, abril 26); i per l'actuació de la cantant Mme Tostée en l'òpera bufa Barbe-bleue i La belle Hélène (ibíd., 1869, desembre 1).

Correspondència de l'alcalde primer constitucional de Barcelona amb l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, sobre sol·licitud d'ús del saló de descans del Teatre principal per a les properes eleccions.

Correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb Luis de Olona, arrendatari del Teatre principal, sobre reclamació de comptes i sobre la selecció de l'obra que es representarà en benefici de l'Hospital; Olona proposa El becerro de oro, de L. M. de Larra.

Carta de Joan Brugués i Roca, fabricant de gel de Barcelona, a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, per la qual sol·licita permís per instal·lar un “alambre viento“ de suport a una xemeneia a tocar del Teatre principal.

Correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb Joan Brugués, fabricant de gel de Barcelona, sobre sol·licitud de permís per instal·lar una xemeneia de ferro a tocar del Teatre principal. Inclou l'autorització.

Documentació de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, sobre implantació de mesures per prevenir el risc d'incendi al Teatre principal; a instàncies de l'alcalde constitucional de Barcelona i en compliment d'una reial ordre del 1882, maig 13, i un reial decret del setembre 16 del mateix any. Conté: correspondència amb l'alcalde de Barcelona, l'arquitecte de l'Hospital, el cap del cos de bombers; informes tècnics; comptes de les guàrdies de bombers.

Carta de Francesc Virella, que té un projecte de monografia sobre els teatres de Barcelona, a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, a la qual sol·licita permís per consultar els privilegis del teatre de l'Hospital que aquesta custodia (“echar mano y aun citar al pie de la letra en su totalidad o de la manera que mejor convenga, los privilegios otorgados al de Santa Cruz de esta capital, de propiedad de esta muy ilustre administración“).
F. Virella és autor de les obres La ópera en Barcelona: estudio histórico-crítico, Barcelona, 1888; En defensa del Teatro principal, Barcelona, 1892.

Carta d'Antoni Elias de Molins, de Barcelona, que està preparant un Diccionario de escritores y artistas catalanes, a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, perquè se li permeti investigar a l'arxiu del Teatre principal.
A. Elias de Molins, Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX, 2 vol., Barcelona, 1889-1895.

Notificació de Salvador Sanpere i Miquel al doctor Soler i Català [administrador de l'Hospital de la Santa Creu], amb l'inventari dels llibres i lligalls del teatre de l'Hospital que aquest li va lliurar per a l'Exposició universal de Viena.
Són volums i lligalls dels segles XVIII-XIX. Sanpere i Miquel havia estat comissari regi a l'Exposició universal de Viena de 1873.

Documentació sobre una sol·licitud de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu a Antoni Valldejuli, propietari d'una casa del carrer de Lancaster contigua al Teatre principal, sobre la construcció d'una escala exterior de ferro al carreró o androna del teatre perquè funcioni com a sortida d'emergència en cas d'incendi; l'escala s'ha de recolzar en una paret de la casa de Valldejuli i taparà la llum que entra pel carreró.

Documentació diversa sobre el Teatre principal. Inclou, entre d'altres documents: correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb Océano Altolaguirre, coronel del regiment de cavalleria de dragons de Santiago, sobre organització d'una funció a benefici dels ferits i morts a la campanya d'Àfrica (Barcelona, 1914, març 13-14); proposta de representació de l'òpera Blanche Leroux, d'A. Magnier i música de F. Fiol-Mora, rebutjada (Alger-Barcelona, 1915, maig 7); suplicació d'instal·lar màquines escurabutxaques, denegada (Barcelona, 1915, desembre 9); llicència per col·locar taules davant de la façana del teatre (ibíd., 1916, juny 21); sol·licituds d'ús de les guixetes del Teatre principal per vendre entrades per a les Plazas Antigua y Arenas de toros, feta per Salvador Alcalá (ibíd., 1916, febrer 10), i per a la companyia del Théâtre de la Porte Saint-Martin, de París, feta en nom de Frederic Bassó, últim empresari del Teatre principal (ibíd., 1916, maig 9).

Minuta de carta de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu [a l'alcalde de Barcelona?] sobre reformes a la llotja de presidència del Teatre principal.

Informe d'un empresari del teatre de l'Hospital sobre alguns aspectes d'aquest que requereixen reforma.
Àpode. Fa referència a l'empresari Josep Molins.

Dues nòmines de personal de l'Hospital; cada parella està constituïda per un prevere, d'una banda, i un metge, cirurgià o notari. (Dues còpies).
Entre d'altres, s'hi llegeixen els noms dels infermers Bernat Ribera i Miquel Montellà, del metge Pau Balmes, el notari Gaietà Simó, etc.

Cobertes en paper que antigament protegien alguns expedients del teatre de l'Hospital.

Joan Guasc i la resta de jurats d'Alcover, i Sebastià Girona, procurador i síndic de la vila, venen a Joan Baptista Solanes, paraire de llana d'Alcover, un censal mort de pensió de 35 ll. i preu de 700 ll. Amb àpoca.

Joan de Torrent o Destorrent, oficial de l'algutzir reial de Barcelona, resident a Santa Eulàlia de Provençana, ven a Galceran Carbó, de Barcelona, una casa de la vila o sagrera (“secraria“) de Santa Eulàlia, que té per Mateu Martí, el qual la té en alou per l'Hospital de la Santa Creu. Amb agnició de bona fe per la qual Carbó reconeix a Jaume Rouric, carnisser de la vila o “secraria“ de Santa Eulàlia, que ha comprat la casa en nom d'ell, encara que el nom de Rouric no apareix en el document anterior, i li cedeix qualsevol dret sobre la propietat (Barcelona, 1427, febrer 14). Amb àpoca de Destorrent a favor de Rouric (Barcelona, 1429, maig 13).

Clàusules de testaments de la família Rouric, de Santa Eulàlia de Provençana. Còpia (Barcelona, 1513, setembre 28). Consta de:

1. Angelina, muller de Jaume Rouric, pagès (Santa Eulàlia de Provençana, 1450, març 12).
2. Benet Rouric (ibíd., 1475, desembre 17).
3. Angelina, muller de Joan Rouric (la Pobla -“Popula“- de l'Hospitalet, 1495, desembre 6).

Consta de:

1. Antoni Fuster, prevere del benefici de Sant Joan a l'església de Santa Maria de Caldes de Montbui fa establiment a favor de Baltasar Canals, àlies Duran, de Santa Maria de Palau-solitar, de tres terrenys de la parròquia de Sentmenat, al lloc dit Mas Oliver, que es tenen en alou per l'esmentat benefici (Caldes de Montbui, 1484, novembre 30; pergamí; llatí).
2. Anna, vídua de Pere Duran, pagès de Palau-solitar, i el seu fill Josep, pagès, creen i venen un censal mort de 18 ll. de pensió i preu de 600 ll. als administradors de l'Hospital general de la Santa Creu, curadors de la causa pia fundada pel canonge Joan Andreu Sorts; el censal s'obliga sobre els tres terrenys esmentats al document anterior (Barcelona, 1766, octubre 20; paper; català). Amb àpoca (ibíd., 1766, novembre 10; ídem).
3. Josep Duran, pagès de Palau-solitar, ven un censal mort de 5 rals de vuit i preu de 110 rals de vuit a Josep Llauder, ciutadà honrat de Barcelona, que s'obliga sobre els tres terrenys esmentats. Amb àpoca (Barcelona, 1726, maig 31; paper; català i llatí).
4. Còpies de testaments de la família Duran, pagesos de Palau-solitar, en poder de diversos notaris públics de Caldes (1619-1750; paper; català).