Showing 4205 results

Consta de:

1. Ofici del Vicepresident de la Junta Provincial de Beneficència a l'Administrador [sic] de l'Hospital reclamant el reintegrament de l'avaçament concedit (1943, desembre 4)
2. Ofici de l'Administrador de torn al President de la Junta Provincial de Beneficència responent l'anterior (1943, desembre 14)
3. Comunicació de l'Administrador de torn copiant literalment l'Ofici del Vicepresident de la Junta Provincial de Beneficència (1943, desembre 14)

Consta de:

1. Resum de càrrecs i dates, 2 exemplars; Estat comparatiu amb el pressupost inicial, 2 exemplars
2. “1857. Relaciones de Cargo“
3. “1857. Relaciones de Data“

Consta de:

1. Resum de càrrecs i dates; compte general; compte addicional
2. Relacions de càrrec i data

Consta de:

1. Crida per la qual el lloctinent general de Catalunya, Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma, fa saber que els baciners de l'Hospital estan exempts d'allotjar tropes i seguir el sometent (Barcelona, 1638, setembre 27; 1 f. imprès s. ll.: s. n., s. a.).
2. Crida per la qual el lloctinent general de Catalunya, Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma, fa saber que ha acollit l'Hospital sota la seva protecció (Barcelona, 1639, gener 5; 1 f. imprès s. ll.: s. n., s. a.).
3. Crida per la qual el lloctinent general de Catalunya, Philippe de la Mothe-Houdancourt, duc de Cardona, fa saber que ha acollit l'Hospital sota la seva protecció (Barcelona, 1644, febrer 13; 1 f. imprès s. ll.: s. n., s. a.).
4. “Constitució feta per lo sagrat concili provincial tarraconense a favor dels pobres de l'Hospital general de Santa Creu de Barcelona“ (Barcelona, 1712, agost 20; 1 f. imprès s. ll.: s. n., s. a.).

Joan Josep d'Àustria, lloctinent general de Catalunya, ordena que s'executi la sentència emesa per la Reial Audiència en la causa entre Jacint Roig, notari de Barcelona, d'una banda, i Maria Andreu, vídua, i Guillem Hortal, moliner de Montblanc, de l'altra.

Sentència de la causa seguida a la Reial Audiència entre Jacint Roig, notari de Barcelona, d'una banda, i Maria Andreu, vídua, i Guillem Hortal, moliner de Montblanc, de l'altra, sobre l'adjudicació de l'herència d'Anna Andreu, de Montblanc.

Lluís de Borbó-Vendôme, duc de Mercoeur i lloctinent general de Catalunya, ordena que es permeti demanar almoina als bisbats de Girona i Elna als aplegadors, acaptadors i baciners de l'Hospital de la Santa Creu.

El rei Felip IV ordena al seu fill Joan Josep d'Àustria, capità general de Catalunya, que investigui la petició de l'Hospital de la Santa Creu perquè se l'eximeixi de pagar el lluïsme per Montnegre, la Batllòria i “Finorosa“ [Fuirosos]. Còpia.

Felip V nomena Manuel Garrido sotstinent del nou batalló del regiment d'infanteria de Sòria. (Imprès emplenat a mà).

Crida del veguer de Barcelona que fa pública una ordre per la qual el rei Martí I posa l'Hospital de la Santa Creu sota la seva protecció (Valldaura, 1405, setembre 24).

García de Toledo, lloctinent i capità general de Felip II a Catalunya i als comtats de Rosselló i Cerdanya, posa l'Hospital de la Santa Creu sota protecció reial.

Diego Hurtado de Mendoza, príncep de Melito, lloctinent i capità general de Felip II a Catalunya i als comtats de Rosselló i Cerdanya, posa l'Hospital de la Santa Creu sota protecció reial.

Sentència d'una causa seguida a l'Audiència presidida per Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda, lloctinent general de Felip II a Catalunya i als comtats de Rosselló i Cerdanya, per la qual l'Hospital de la Santa Creu hereta els béns de Cornelius Hiferan, clergue irlandès, mort a l'Hospital intestat i sense fills, i es condemna Ettore Picamello, romà, a pagar als administradors unes lletres de canvi girades a nom del difunt.

Joan Sentís, bisbe de Barcelona, lloctinent i capità general de Felip IV a Catalunya i als comtats de Rosselló i Cerdanya, posa l'Hospital de la Santa Creu sota protecció reial.

Crida perquè es presentin les reclamacions sobre els béns llegats a l'Hospital de la Santa Creu per Francesc Calça, cavaller, i d'altres. S'hi al·lega el privilegi concedit pel rei Ferran I a l'Hospital, segons el qual es concedeix 30 dies -per als presents- o un any -per als absents- per presentar les reclamacions (València, 1415, juny 30). Còpia.

Guillem, arquebisbe “antibarensis“ (de Bar, Montenegro), i d'altres bisbes concedeixen quaranta dies d'indulgències als benefactors de l'Hospital de Bernat Marcús. Amb aprovació de Ferrer d'Abella, bisbe de Barcelona (1339 [1340]), i Galceran Sacosta, bisbe de Vic (1343). Còpia del 1404, juliol 10.

Fernando Pérez Calvillo, cardenal dels Dotze apòstols, dit de Tarassona -en substitució del papa Benet XIII, assetjat a Avinyó i sense possibilitat de fer expedir amb normalitat butlles i lletres apostòliques-, concedeix a l'Hospital de la Santa Creu llicència d'administrar els sagraments als malalts i d'enterrar els qui morin al seu recinte, tal com s'acostumava a fer a l'Hospital d'en Colom.

El papa Benet XIII concedeix a l'Hospital de la Santa Creu indulgències per un any i quaranta dies als penitents que oiran els sermons predicats a la capella de l'Hospital els diumenges i les quatre festes de la Mare de Déu. Còpia del 1423, 28 gener.

Acta de constitució de l'Hospital de la Santa Creu per la unió de quatre hospitals de Barcelona (Colom, Marcús, canonge Vilar i Pere Desvilar), i incorporació posterior dels de Santa Margarida i de Santa Eulàlia del Camp. Còpia autenticada del 1405, agost 22.

Capítols de la concòrdia entre l'Hospital de la Santa Creu i el rector de la parròquia de Santa Maria del Pi. Entre d'altres coses, estableixen el pagament de 6 ll. a aquesta per sepultures, funerals, llegats i almoines.

Lletres patents de Francesc Climent, administrador del bisbat de Barcelona, i d'Andreu Bertran i Ot de Montcada, bisbes de Girona i Tortosa respectivament, per les quals concedeixen 40 dies de perdó als qui donaran almoina per a l'Hospital de la Santa Creu als portadors d'aquestes lletres. Còpia del 1422, juliol 27.

Petrus Layse, cavaller, ambaixador del rei de Xipre, atès que el papa Martí V ha concedit als qui contribuiran a la lluita contra els sarraïns i al socors del regne de Xipre l'absolució plenària al moment de la mort i la possibilitat de substituir alguns dejunis per una altra obra pia, certifica que fra Domènec Florença (“Dominicus Florencii“), terciari franciscà de Barcelona, té dret a acollir-se a aquesta mesura. Segueix la fórmula d'absolució: “Forma absolucionis in articulo mortis“.

Pere Pujada, doctor en decrets, canonge, paborde i vicari del bisbe de Barcelona Andreu Bertran, requereix i exhorta els habitants de la diòcesi perquè facin almoina als acaptadors de l'Hospital i concedeix quaranta dies de perdó als qui ho faran.

Gaspar de Diana, arquebisbe de Nàpols, comunica a la ciutat de Barcelona que, informat per relació dels ambaixadors Joan de Marimon i Bernat Sapila, i per Pere de Santcliment, mestre racional de la cort d'Alfons el Magnànim, de la devoció de Barcelona a santa Càndia o Càndida, patrona de Nàpols, envia una relíquia de la santa a la ciutat.