Showing 4205 results

Cartell d'una funció del Teatre de la Santa Creu en benefici de l'Hospital (1843, abril 5): Zampa o sia la sposa di Marmo, de F. Herold. (Imprès s. ll.: s. n., s. a.).

Cartell d'una funció del Teatre de la Santa Creu en benefici de l'Hospital (1837, agost 24): Zaira, de Mercadante. (Imprès s. ll.: Joaquim Verdaguer, s. a.).

Carta de Xavier Cantons, representant de l'empresa del teatre de l'Hospital, a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, per la qual sol·licita justificació del que es paga en concepte de lloguer de l'edifici del teatre.

Vot dels doctors Pere Boix, Cristòfor Comella o Comelles, Joan Pere Fontanella, Rafael Puig i Aleix Tristany, pel qual es conclou que l'indult del papa Benet XIII que redueix a 10 s. la pensió que l'Hospital pagava al rector del Pi per sepultures, funerals, llegats i almoines, s'aplica també al bací de les ànimes, i que l'Hospital pot privar els obrers del Pi de posseir el bací.

Carta de Josep de Borràs, zelador o vigilant del Teatre, a Joan d'Altube, l'administrador de l'Hospital, sol·licitant que se li reservi el càrrec durant la seva absència. Amb minuta de resposta (febrer 28).

Carta de Vicenç Martí, empresari de teatre, a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu per la qual li cedeix els ingressos d'una funció teatral, mentre no sigui d'una òpera d'estrena.

“Proposición y otros antecedentes acerca la concesión del arriendo de la casa teatro para los 5 años desde 1840 a 1845“. Proposta de Vicenç Martí.

Documentació sobre l'arrendament del teatre de l'Hospital a Vicenç Martí i la seva companyia per als anys 1832-1837.

Documentació sobre l'arrendament del Teatre principal a favor de Vicenç Macià per als anys 1859-1863.

Documentació sobre l'arrendament del Teatre principal a favor de Vicenç Alexandre i Beses el 1910.

Documentació sobre arrendament del vestíbul, l'escala principal i/o el saló del segon pis del Teatre.
Consta de:

1. Agustí Viver: exhibició de “vistas de fantasmagoría“ (1896, maig 18).
   2-3-4. Lluís Pomar: exhibició de pintures de cinematografia (1899, abril 1 - maig 4).

Jaume Martí, pagès de Santa Eulàlia de Provençana, ven i fa definició a Vicenç Ermengol (“Armengol“), brodador d'or de Barcelona, d'un cens de 3 s. que es percep sobre un hort on hi havia una casa, actualment en runes, a la sagrera de Santa Eulàlia. Amb aprovació d'Elisabet, muller de Martí (1534, juliol 11).

Felip Ramon i Camps, com a mandatari de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, ven a Agustí Atzarias i Sanromà, Joan Vidal i Ferrando i Emili Marvà i Munné, del comerç de Barcelona, la casa núm. 2 de la plaça del Teatre, annexa al Teatre principal, i una part del terreny d'aquest, amb l'obligació de pagar els censos carregats amb aquestes propietats; preu: 307.796 pessetes; per la mateixa escriptura, Silvestre Romeu i Voltà, fabricant de Sabadell, accepta l'alliberament de l'obligació de comprar aquelles finques, que havia contret per escriptura del 1917, juliol 14. (Esborrany).

Els administradors de l'Hospital de la Santa Creu s'obliguen davant Emili Marvà i Munné, Joan Vidal i Ferrando, Silvestre Romeu i Voltà, Agustí Atzarias i Sanromà, a vendre'ls la casa núm. 2 de la plaça del Teatre, annexa al Teatre principal, i una part del terreny d'aquest. (Esborrany).

Berenguer Seguí o “Saguí“, ciutadà de Barcelona i abans de Santa Eulàlia de Provençana, ven a Joan Torrent o Destorrent, oficial de l'algutzir reial de Barcelona, una casa de l'Hospital de Provençana [l'Hospitalet] que té per Mateu Martí; la casa es tenia en alou per l'Hospital de Pere Desvilar canonge i actualment pel de la Santa Creu. Prèviament s'ha revocat la venda contractada el 1400, agost 1, entre els mateixos. Amb àpoca (Barcelona, 1414, març 4).

Vicenç Ermengol (“Armengol“), brodador de Barcelona, i la seva muller Joana venen als obrers de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Provençana i la Pobla d'Hospitalet una casa de l'Hospitalet, que es té en alou per l'Hospital de la Santa Creu i havia pertangut als hereus de Mateu Martí, que en percebien un cens de 3 s. venut a Ermengol per Jaume Martí. Ermengol posseïa la casa per donació de Joana, filla i hereva de Joana, muller de Bartomeu Verdaguer, de Sant Andreu de Palomar.

Joan de Torrent o Destorrent, oficial de l'algutzir reial de Barcelona, resident a Santa Eulàlia de Provençana, ven a Galceran Carbó, de Barcelona, una casa de la vila o sagrera (“secraria“) de Santa Eulàlia, que té per Mateu Martí, el qual la té en alou per l'Hospital de la Santa Creu. Amb agnició de bona fe per la qual Carbó reconeix a Jaume Rouric, carnisser de la vila o “secraria“ de Santa Eulàlia, que ha comprat la casa en nom d'ell, encara que el nom de Rouric no apareix en el document anterior, i li cedeix qualsevol dret sobre la propietat (Barcelona, 1427, febrer 14). Amb àpoca de Destorrent a favor de Rouric (Barcelona, 1429, maig 13).

Francesc Roís, mercader de València, i la seva muller Simona venen a Elionor, muller de Pero Maça, cavaller domiciliat a València, un esclau sarraí convers de 35 anys, dit Antoni Miquel, per 62 ll.

Felip Ramon i Camps, com a mandatari de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, ven el Teatre principal a Teodor Seebold y Zarauz, del comerç de Guecho (Biscaia), excepte la parcel·la destinada a magatzem de decorats i una part de la casa contigua i propietat del teatre, núm. 2 de la plaça del Teatre; preu: 550.000 pessetes.

Galceran Calça, notari de Barcelona, ven a Lluís de Sarrià, prevere detentor del benefici primer de Sant Benet de la seu de Barcelona, un censal mort de pensió de 40 s. i preu de 40 ll. Amb àpoca del mateix dia i intima a Francesc Calça, germà del venedor, i d'altres (1576, febrer 21).

Berenguer Roig, sabater de Manresa, i la seva muller Valentina venen a Francesc Joan de Gamiçans, notari de la mateixa ciutat, un censal mort de pensió de 31 s. 6 d. i preu de 31 ll. 10 s., com a part del preu de venda d'una casa de Manresa, feta a Gamiçans per Bernat Draper. Amb àpoca.

Montserrat Font, pagès de Martorell, ven a Antoni Mir, negociant de la mateixa vila, un censal mort de pensió de 100 s. i preu de 100 ll. El censal es crea per pagar un terreny de Castellbisbal que Font ha comprat a Mir. Amb àpoca.

Joan Guasc i la resta de jurats d'Alcover, i Sebastià Girona, procurador i síndic de la vila, venen a Joan Baptista Solanes, paraire de llana d'Alcover, un censal mort de pensió de 35 ll. i preu de 700 ll. Amb àpoca.

Antoni Mir, negociant de Martorell, ven a Miquel Puig, capellà major de la capella de Santa Maria del Palau de la Comtessa, a Barcelona, un censal mort de pensió de 100 s. i preu de 100 ll., que s'obliga sobre d'altres censals que rep Mir, entre els quals n'hi ha un de pensió de 100 s. i preu de 100 ll. creat i venut per Montserrat Font. Amb àpoca. Acta de possessió dels censals sobre els quals s'obliga la venda (Martorell, 1615, agost 29).

Reclamació d'un veí del Teatre principal a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu pels desperfectes que provoquen a casa seva les obres al teatre.

Documentació sobre obres al teatre de l'Hospital, referents al contracte amb Valentí Esparó, fonedor de ferro i constructor de màquines per fabricar peces de ferro.