S'estan mostrant 790 resultats

Consta dels següents números del Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona: 83 (1849, juliol 11); 74 (1852, juny 21); 78 (1852, juny 29); 80 (1852, juliol 5); 82 (1852, juliol 9); 84 (1852, juliol 14); 86 (1852, juliol 19).

Consta de:

1. Capítols firmats entre els administradors de l'Hospital de la Santa Creu i Montserrat Santacana, mestre de cases de Barcelona, per a la construcció de la casa de les comèdies a l'hort de la Rambla (Barcelona, 1596, desembre 8).
2. Capítols entre els administradors i Santacana sobre el mateix (ibíd., 1597, novembre 21).
3. Ordre als corredors de l'Hospital d'encantar o vendre a l'encant l'obra “que los señors administradors de l'Hospital general volen fer en la casa nova de la Rambla, conforme està en lo modello“, al mestre de cases que presenti el millor pressupost (s. XVI ex.-XVII in.; esborrany autògraf de l'arxiver Sebastià Roger).
   Administradors de l'Hospital: el canonge Onofre Balcells i els mercaders Miquel Joan Sabastida i Melcior Bertrolà (1596); Bernat Vergonyós i Pere Pau Caçador, canonges, i els dos mercaders citats (1597).

Comptes per obres al teatre de la Santa Creu.

Continuació i nota sobre l'inventari de béns del Teatre, redactat en temps de l'arrendament a l'empresa Brugada [Adolf Brugada] i firmat per Josep Planella, conservador del decorat i escenògraf.
Inventari de 1883, no localitzat.

Consta de:

1. Contractes, comptes i reconeixements d'arquitectes per obres al teatre de la Santa Creu o Teatre principal: fuster, arquitecte, mestre de cases, pintor, vidrier, manyà o serraller, picador o picapedrer, proveïment de fusta, pedra i maons, escultor, fabricant de quinqués, terrissaire (“adornos de ascultura“), rellotger i cadiraire (1844-1850).
2. Debitori i consigna de l'administració de l'Hospital per obres al Teatre principal (Barcelona, 1849, juny 27).
   Escultors: Josep Bover, “profesor de escultura“, Bartomeu Ferreri i Vicent Oms. Pintors: Josep Planella, Francesc Malató, Lluís Rigalt i Ignasi Pontí.

Tres convenis entre l'administració de l'Hospital de la Santa Creu i veïns particulars sobre l'ús del conducte d'aigua del teatre de la Santa Creu o Teatre principal.

Còpia dels comptes de les obres fetes al Teatre principal durant els mesos de juliol-setembre de 1865. Amb carta dels administradors al governador de la província acompanyant la tramesa (Barcelona, 21 d'octubre de 1865).

Consta de:

1. Testimoni de l'escriptura d'entrega de la marmessoria de Pau Gil i Serra a favor de la Molt Il·lustre Admiistració de l'Hospital de la Santa Creu (1949, setembre 15-16), tres exemplars
2. Certificació de Crescente Clariaga, secretari de l'Administració, de les dades i antecedents que es conserven a l'Arxiu sobre la unió dels antics hospitals (1953, maig 1)

Consta de:

1. Certificat de Cayetano Simón y Lallera, notari públic, escrivà major del tribunal ordinari i secretari de l'Hospital, de l'existència a l'Arxiu de l'Hospital del recurs presentat pels administradors a la Reial Audiència, així com dos decrets favorables al recurs. (1175, febrer 4).
2. Nota informant de les gestions de presentació del citat recurs (s. d.).

Llistes de béns eliminats per inútils, procedents del Teatre, conservats al magatzem de l'Hospital de la Santa Creu i a la Convalescència.

“Diario de Barcelona“. Consta dels números:

1. Núm. 205 (1851, juliol 24).
2. Núm. 222 (1851, agost 10).
3. Núm. 223 (1851, agost 11).

Documentació (consulta, memorials i resposta) sobre una proposició del diputat del comú Josep Ferrera, referent al dret de vot dels diputats en qüestions referents al teatre de l'Hospital.

“El Barcelonés“. Consta dels números:

1. Any 7, núm. 207 (1851, juliol 26).
2. Any 7, núm. 222 (1851, agost 10).
3. Any 7, núm. 223 (1851, agost 11).

“El Fomento“. Consta dels números:

1. Any 5, núm. 1.497 (1849, febrer 13).
2. Any 5, núm. 1.498 (1849, febrer 14).

“El Sol“. Consta dels números:

1. Any 2, núm. 161 (1850, juny 28).
2. Any 3, núm. 625 (1851, juliol 24).
3. Any 3, núm. 642 (1851, agost 10).
4. Any 3, núm. 643 (1851, agost 11).

Consta de:

1. Ofici del Vicepresident de la Junta Provincial de Beneficència a l'Administrador de l'Hospital Mariano Vilaseca, canonge, reclamantla rendició de comptes a la Junta per a poder autoritzar la percepció d'interessos de certes accions (1940, maig 31)
2. Carta de l'Administrador de torn al President de la Junta Provincial de Beneficència argumentant l'exempció de l'Hospital de rendir comptes a la Junta (1940, juny 5)
3. Ofici del Vicepresident de la Junta Provincial de Beneficència al President [sic] de l'Administració de l'Hospital, sobre si la carta recull la opinió de tota l'Administració (1941, gener 13)
4. Resposta afirmativa a l'ofici anterior (1941, gener 18), amb còpia

Documentació sobre una sol·licitud de l'Hospital de la Santa Creu perquè es pugui continuar alternant les representacions d'òpera i obres dramàtiques al Teatre principal, malgrat el reial decret orgànic de teatres del regne, de 7 de febrer de 1849.

Consta de:

1. Cetificat del Secretari de la Junta Provincial d'Assistència Social de Barcelona, segons el qual l'Hospital hi és classificat com de beneficència particular (1976, maig 18)
2. Certificació notarial de Carlos Valcarce, advocat, sobre l'autenticitat del document anterior (1976, setembre 30)
3. Carta del Cap de la Secció d'Identificació Fiscal notificant el codi d'identificació de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1976, desembre 28)
4. Acord entre la Generalitat de Catalunya, el Bisbat i l'Ajuntament de Barcelona perquè es constitueixi a l'Hospital una Junta de Govern, a la qual la Molt Il·lustre Administració delegui les seves facultats (1978, juliol 31)
5. Ordre publicada al Diari Oficial de la Generalitat, de 25 d'abril de 1983, per la qual es regula l'acreditació de centres i serveis assistencials a Catalunya (1983, maig 4)
6. Estatuts de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, acompanyant carta d'exposició signada per un Administrador (1988, juny 2)
7. Tarjeta de persones jurídiques i entitats en general, de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (sense data)

Consta de:

1. “Carta de Felip Monfar [procurador] de Verdú que fa per la succesió de una casa que volia lo Ospl. p. haver mort en ell la Filla Monfar“ (1658, abril 2).
2. Carta de ? Montaner, notari de Verdú, sobre la successió d'una casa que posseïa Raimunda Gili, i que té Geroni Colom en qualitat de tutor i curador d'ella (s. d.).

Fulls de registre diari d'ingressos i despeses del teatre de l'Hospital, desglossats per conceptes. Corresponen als períodes:

1. 1789 abril 12 - setembre 30.
2. 1789, octubre 12 - 1790, febrer 16.
3. 1790, abril 4 - setembre 30.
4. 1790, octubre 1 - 1791, març 8.
   Formularis impresos emplenats a mà; inclouen els títols de les obres representades.

Fulls de registre diari d'ingressos i despeses del teatre de la Santa Creu, desglossats per conceptes. Corresponen als períodes:

1. 1791, maig 4 - setembre 30.
2. 1791, octubre 1 - 1792, febrer 21.
3. 1792, abril 8 - setembre 30.
4. 1792, octubre 1 - 1793, febrer 12.
5. 1793, març 31 - setembre 30.
6. 1793, octubre 1 - 1794, març 4.
   Formularis impresos emplenats a mà; inclouen els títols de les obres representades.

Dos exemplars de l'nventari de la decoració de la comèdia de màgia Los siete castillos del diablo, representada al Teatre principal; redactat per Josep Planella, pintor i escenògraf, i Joaquim Planellas, maquinista.
Representada per primera vegada al Teatre principal el 1849, basada en Les sept châteaux du diable, de Clairville i Dennery. El text, “arreglado al teatro español“, es va publicar aquell mateix any a Barcelona, a la Imprenta y Librería de la Sra. Viuda e Hijos de Mayol editores.

Llistes d'òperes (text i partitura) amb les capçaleres “Del sr. Molins“ [Josep Molins, empresari del teatre de l'Hospital].

Consta de:

1. Ofici de l'Administració de l'Hospital al jutge de 1a instància informant de la mort d'un malalt intestat, presumiblement sense família, i remenet-li els seus béns (1918, novembre 29).
2. Acusament de recepció dels béns del difunt per part d'Antoni Codorniu (1918, desembre 2).
3. Acusament de recepció de l'ofici de l'Administració, dels béns del difunt i de l'acta de la seva defunció per part de José Gómez, del jutjat de 1a instància (1918, desembre 4).

Comptes de despeses per reparacions fetes a la casa del teatre de l'Hospital. Solt, un full amb traducció català-castellà de lèxic relacionat amb la construcció (inc.: “Calsinaire - calero“).

Documentació sobre béns portats de l'Hospital de la Santa Creu al Teatre: notes i comprovants de sortida, la major part signats per Joaquim Planellas.

Llistes de béns trets del Teatre i duts al magatzem de l'Hospital de la Santa Creu. Signats per Joaquim Planellas.

Inventari de decorats del Teatre principal, de vegades amb indicació de l'obra representada: temporada 1855-1856; “Nota de lo que se ha echo en octubre de 1856“; desembre 1856-maig de 1857; Grazalema [L. de Aguilaz] (1857); ball El delirio de un pintor [Perrot] (1857); “Ópera Favorita“ [G. Donizetti] (1859); per a l'òpera Marta [F. von Flotow] (1860); Marina [E. Arrieta] (1860); El relámpago [F. Asenjo Barbieri] (1860); Azón Visconti [Arrieta] (1861); El Zampa [F. Herold] (1861); Los galanteos en Venecia [F. Asenjo Barbieri i L. de Olona] (1862); El caudillo de Baza [Arrieta i Olona] (1862); ball La gala de los amores (1864); ball El sueño nuevo (1864); ball La Esmeralda [Perrot i Pugny] (1864); El terremoto (1866); Norma [V. Bellini] (1866); La conquista de Madrid [J. Gaztambide] (1867); Baltasar; Giovanna d'Arco [G. Verdi]; Los magiares [J. Gaztambide]; El postillón de la Rioja [C. Oudrid i L. de Olona]; El juramento i Catalina [J. Gaztambide]; El diablo anda suelto, comèdia de màgia; Les huguénots i Robert le Diable [G. Meyerbeer]. Firmats per Josep Planella i Joaquim Planella.

Dues nòmines de personal de l'Hospital; cada parella està constituïda per un prevere, d'una banda, i un metge, cirurgià o notari. (Dues còpies).
Entre d'altres, s'hi llegeixen els noms dels infermers Bernat Ribera i Miquel Montellà, del metge Pau Balmes, el notari Gaietà Simó, etc.

Documentació (sol·licituds, concessions i notes) sobre permisos donats per l'administració de l'Hospital de la Santa Creu per pintar o repintar decorats per a diverses òperes, peces teatrals i balls: I puritani [V. Bellini] (1855, 1859); La sonnambula [Bellini] (1855); La Traviata [G. Verdi] (1855); Lucrècia [Lucrezia Borgia, G. Donizetti] (1856); Poliuto [Donizetti] (1856); La muta di Portici [D. Auber] (1856); Los polvos de la madre Celestina [J.E. Hartzenbusch] (1856); Giovanna d'Arco [Verdi] (1858); Stiffelio [Verdi] (1858); “Robetito“ [Robert le Diable, de Meyerbeer?] (1858); Les huguénots [G. Meyerbeer] (1858); Marta [F. von Flotow] (1860); Attila [Verdi] (1860); Marina [E. Arrieta] (1860); Catalina [J. Gaztambide] (1860); Entre mi mujer y el negro [F. Asenjo Barbieri] (1860); El postillón de la Rioja [C. Oudrid i L. de Olona] (1860); El relámpago [F. Asenjo Barbieri] (1860); Zampa [F. Herold] (1861); Los circasianos [E. Arrieta] (1861); Azón Visconti [E. Arrieta] (1861); El caudillo de Baza [E. Arrieta i L. de Olona] (1862); Galanteos en Venecia [F. Asenjo Barbieri i L. de Olona] (1862); La Esmeralda (ball) [Perrot i Pugny] (1864).

Correspondència, memorials i documentació judicial referent a les acusacions de mala gestió del teatre de l'Hospital durant l'arrendament de l'empresari Carlos Vallés.
Inclou, entre d'altres documents, el plec “Oficios que mediaron entre el señor don Jacinto Pazuengos y el señor don Miguel de Llobera sobre jurisdicción en el teatro“ (1781, desembre); “Borrador de la representació de 18 dezembre de 1781 feta a sa majestat sobre los enrredos de Vallès, la que queda copiada en lo quadern de asumptos de theatro [...]“; “Cálculos y estados de productos de la casa theatro e o de sus diversiones. Cuenta de lo que el día 20 de julio de 1782 estaba debiendo la empresa del theatro“.

“Plan del teatro“: llista d'“Observaciones“ (problemes i recomanacions) del teatre de l'Hospital, arran d'unes obres que s'hi faran, amb respostes i comentaris, afegits al marge dret en una de les còpies. (Dues còpies).

Documentació notarial, comptable i memorials sobre els terrenys que la casa de les comèdies o teatre de l'Hospital ocupa a la Rambla de Barcelona.
Inclou, entre d'altres documents: “Notas que podrán servir para la formación del plano del antiguo y primitivo teatro de Barcelona, con demostración de las adquisiciones y agregaciones que succesivamente ha tenido“ i “Borrador“ sobre el mateix tema (s. XIX 1a m.); “Nota dels partits de censos que deu percivir lo molt il·lustre capítol de la santa iglésia de casas en la Rambla“ (dades de 1391-1819; s. XIX); “Adquisiciones hechas por el Hospital de Santa Cruz con las cuales ha venido a formarse el teatro con sus actuales dependencias“ (dades de 1560-1846; s. XIX).

Documentació sobre una petició del gremi de representants de teatre espanyol al Consell suprem perquè l'Ajuntament de Barcelona els doni prioritat en els espectacles públics per davant de les companyies d'òpera italianes i de ballarins.
“En su vista dice a V. M. el Ayuntamiento que en esta ciudad, como en otras populosas del reyno, deben conceptuarse tres estados de gentes que componen el cuerpo general de ella y que, según su genio, parece deben proporcionársele las diversiones: la principal y media son más inclinadas a los espectáculos más serios, como son las óperas, y la ínfima, assí por su falta de inteligencia en el idioma italiano como por ser menos sencible a la delicadeza de la música, que eleva el espíritu a lo más sublime, se inclina a la representación española, pero todas lo son con igualdad de motivo a la diverción de los bayles, porque este gusto es común y característico al público de esta ciudad. En esta capital se ha procurado casi siempre preferir a los españoles [...]“.

Còpia d'acords de l'Ajuntament de Barcelona sobre l'arrendament del teatre de l'Hospital.

Consta de:

1. Certificació autèntica del Reial Privilegi de successió intestada, signada per Ignasi Carner, escrivà del jutjat de 1a instància (1850).
2. Certificat de l'existència del Privilegi a l'Arxiu de l'Hospital, sense signatura (1850, gener 4).

Consta de:

1. Planta baixa.
2. Pis principal.
3. Pis primer.
4. Pis segon.
5. Pis tercer.
6. Tallers i telar.
7. Fossat.
8. Contra-fossat.
   Amb segell de Vicente Alexandre, Barcelona.
   E 1/100. Dues tintes.

Privilegi de Felip II, dit III per error, a favor del teatre de l'Hospital, pel qual es reserva a aquest el dret de decidir on es representaran les comèdies de les companyies que arribaran a la ciutat i de treure beneficis tant de les companyies com dels assistents a les representacions. Consta de:

1. Còpia del pergamí original.
   2-3. Còpies manuscrites de l'anterior, Barcelona, 1698, juliol 16.
2. Dos exemplars d'un imprès de 425 x 315 mm, s. ll., s. d., s. n., s. a.

Recurs presentat per Josep Rodríguez de Móra, referent a una localitat del corral de les comèdies de Barcelona que havia comprat vitalíciament el 1727 i que és ocupada per altres espectadors. Amb esborrany de resposta dels administradors de l'Hospital.

Documentació sobre sol·licituds de tercers (Milícia nacional i altres) per celebrar representacions teatrals i balls amb finalitat benèfica en convents suprimits i altres espais de Barcelona, contra les quals l'Hospital de la Santa Creu al·lega la “privativa“ o privilegi d'exclusivitat de la casa teatre de l'Hospital concedida per Felip II.
Inclou, entre d'altres: documentació sobre la sol·licitud del 12è batalló lleuger de la guàrdia nacional voluntària de Catalunya, referent a la creació d'un teatre a la biblioteca dels dominics de Santa Caterina (1836-1837); documentació (correspondència, informes) sobre expedients promoguts per Josep Molins, empresari del teatre de l'Hospital, contra l'obertura de teatres als convents suprimits del Carme, la Mercè i Montsió (1837-1839); sol·licitud de l'administració al regent [B. Espartero] perquè es respecti el privilegi d'exclusivitat del teatre i es prohibeixin la representacions als teatres de Montsió i Caputxins (Barcelona, 1843, abril 23), amb documentació justificatòria: còpies dels privilegis d'exclusivitat concedits a la casa de comèdies pel lloctinent general Ferran de Toledo (Barcelona, 1579, abril 3) i per Felip II (Madrid, 1587, juliol 25), i documentació sobre la construcció i reconstrucció del teatre (1597-1788).
En un dels documents la casa teatre ja és citada com a “Teatro principal“ (1837, setembre 26).

Memorials sobre reclamació de comptes per la gestió econòmica del teatre de l'Hospital en temps de l'empresari Carlos Vallés.
Nota als doc. 105 i 106: “No tuvo efecto“.